Faccions interiors
En llançar una pedra a la mar, saps que ha marcat un lloc, tan exacte en l'orografia marina per a la pedra, com a imprecís per a tu. Els textos que s'ofereixen, palpen l'anatomia del jo; trobant en cada intent una facció interior... Somnis, pors, llums, amors, records i coves.
La imatge que acompanya cada text ha estat capturada en remoure el llit marí sobre el qual han precipitat les paraules, les idees, les emocions després de les seves successives lectures.
Sota aquest diàleg, es reuneixen un total de 26 làmines, que emmarcades, formen el nostre projecte expositiu.
Desitjaríem que l'espectador seguís el fil que va d'una obra a l'altra i alliberés en la seva ment el peix que cada text, com un esquer diferent, ha aconseguit capturar.
Inma Viguera
Llicenciada en Filologia hispànica per la UB, terapeuta en Bioenergètica i cul inquiet treballo com a docent en l'ensenyament de secundaria i acompanyo processos creatius i vitals. Amant de la paraula, he intimat amb ella com a lectora professional, correctora, editora, oradora, docent, coach i escriturera. Actualment, m'atreveixo a fer collage i a mostrar lletres més profundes. D'aquí neix: Faccions interiors.
Telèfon: 636 23 05 02
Correu electrònic: miralasletras@gmail.com
Instagram: @inmaviguera
Pàgina web: www.virgueria.blogspot.com
Iván Bolancer
Llicenciat en Física per la UB, exerceixo com a professor de ciències en una escola d'adults. Als set anys, vaig començar a rebre classes de dibuix i pintura en l'associació d'art Els Coloristes de Santa Coloma de Gramenet. He continuat formant-me en cursos d'edició gràfica, gravat, escultura i ceràmica. He participat en certàmens d'art i concursos de pintura ràpida; exposant en mostres col·lectives i dissenyant cartells de promoció. Actualment, em deixo inspirar per textos curts i poesies, com a manera de trobar imatges dialogades.
Telèfon: 652 26 16 60
Correu electrònic: ibolancer@hotmail.com
Instagram: @ivanbolancer
Pàgina web: www.ivanbolancer.com
Exposicions de Faccions interiors
· Café de les Delícies (selecció de 10 obres)
· L’efímer
Obres de la sèrie Faccions interiors
Tècnica: Gràfic i acrílic sobre paper Canson
Dimensions: 32 x 41 cm
Autors: Inma Viguera i Ivan Bolancer
I.
Más de lo que dicen mis palabras
Más de donde habita mi cuerpo
Mucho más allá de mí.
Més del que diuen les meves paraules
Més d'on habita el meu cos
Molt més allà de mi.
II.
No es una simple vestimenta lo que dejo tras
de mí
Sino un corazón enternecido por el hambre y la sed,
una piel que arranco con mis manos,
dejándome a la intemperie de mí misma.
No és una simple vestimenta el que deixo després de mi
Sinó un cor entendrit per la fam i la set,
una pell que arrenco amb les meves mans,
deixant-me a la intempèrie de mi mateixa.
III.
Nunca he sido más libre
Nunca, más feliz
No es una felicidad de sonrisas la que me habita
No es una felicidad de superfície
Es una felicidad de gozo, de encuentro, de gratitud
Es una felicidad profunda como un bosque, un cielo o un mar
Es una felicidad de pozo que llega al mismísimo centro de la Tierra
Es una felicidad que no sabe de palabras
Aun amando las palabras
Se comunica en la vibración de la presencia
En la emanación que se escucha en el silencio
En una paz que no es de aquí, pero que aquí se encuentra.
Mai he estat més lliure
Mai, més feliç
No és una felicitat de somriures la que m'habita
No és una felicitat de pell
És una felicitat de goig, de trobada, de gratitud
És una felicitat profunda com un bosc, un cel o una mar
És una felicitat de pou que arriba al mateix centre de la Terra
És una felicitat que no sap de paraules
Fins i tot estimant les paraules
Es comunica en la vibració de la presència
En l'emanació que s'escolta en el silenci
En una pau que no és d'aquí, però que aquí es troba.
IV.
Nunca más yo, me hace más yo que nunca.
Mai més jo, em fa més jo que mai.
1.
Es la vida quien da a la vida, yo solo soy testigo.
És la vida qui dona a la vida, jo només sóc espectadora.
2.
¿Y si el otro lado del dolor es de terciopelo?
I si l'altre costat del dolor és de vellut?
3.
¿Dónde va la escalera que subo cada día?
On va l'escala que pujo cada dia?
4.
A veces quiero resolver la vida,
llegar a un lugar donde ya nada me duela,
(sin entender que de eso va un poco la vida).
A vegades vull resoldre la vida,
arribar a un lloc on ja res em faci mal,
(sense entendre que d'això va una mica la vida).
5.
¿Quién elige los milagros que deben cumplirse?
Qui escull els miracles que han de complir-se?
6.
Libertad en el tiempo
¿mucho que llorar aún?
antes de cada sorbo
me anticipo
y lloro.
Llibertat en el temps
molt a plorar encara?
abans de cada glop
m'anticipo
i ploro.
7.
Sin amor reiremos y lloraremos, pero no todas las risas ni todas las lágrimas.
Sense amor riurem i plorarem, però no tots els riures ni totes les llàgrimes.
8.
He callado muchas lágrimas
o las he puesto en otro lugar
he llorado por otros
a veces, por los que no tienen ya lágrimas,
por los seres rotos, los amores perdidos,
los hijos que no tuvimos,
por los niños del mundo y el amor que no podremos darles,
queriéndolo tanto.
He callat moltes llàgrimes
o les he posat en un altre lloc
he plorat per uns altres
a vegades, pels quals no tenen ja llàgrimes,
pels éssers trencats, els amors perduts,
els fills que no vam tenir,
pels nens del món i l'amor que no podrem donar-los,
volent-lo tant.
9.
Miedo a morir,
aunque quiero renacer
y no hay resurrección sin muerte,
pero qué miedo da morir
a pesar de todo.
Por de morir,
encara que vull renéixer
i no hi ha resurrecció sense mort,
però quina por fa morir
malgrat tot.
10.
Y mientras, las alas extendidas y la fe en un dentro que es todo lo que me rodea.
I mentrestant, les ales esteses i la fe en un dins que és tot el que m'envolta.
11.
Solo en el corazón se está a salvo.
Només en el cor s'està fora de perill.
12.
He tocado muy abajo,
¿dónde está mi arriba?
He tocat molt a baix,
on està el meu a dalt?
13.
Me pido no interferir
No construir pensamientos sobre el primer cimiento
No poner ladrillos viejos en los castillos en el aire
Que a la nueva edificación la sostenga el nutrido silencio.
Em demano no interferir
No construir pensaments sobre el primer fonament
No posar maons vells als castells en l'aire
Que a la nova edificació la sostingui el nodrit silenci.
14.
Solo camino un paso detrás de otro
un paso detrás de otro
un paso detrás de otro
y me paro
y miro atrás y sonrío,
y veo las letras que escribí
y me sorprendo: los deseos se cumplen
cómo pude olvidar que había deseado lo que hoy estoy viviendo
cómo desconfíé.
Ahora que lo sé
solo camino un paso detrás de otro
un paso detrás de otro
y me paro,
voy a hacerme responsable de mis deseos.
Només camino un pas darrere d'un altre
un pas darrere d'un altre
un pas darrere d'un altre
i em paro
i miro enrere i somric,
i veig les lletres que vaig escriure
i em sorprenc: els desitjos es compleixen
com vaig poder oblidar que havia desitjat el que avui estic vivint?
com vaig desconfiar?
Ara que ho sé
només camino un pas darrere d'un altre
un pas darrere d'un altre
i em paro,
em faré responsable dels meus desitjos.
15.
Luz más luz
yo cada día sin querer romperme
reclamo a la oscuridad
aunque vayan juntas
como criterio
como movimiento
luz más luz.
Llum més llum
jo cada dia sense voler trencar-me
reclamo a la foscor
encara que vagin juntes
com a criteri
com a moviment
llum més llum.
16.
La textura del espacio nos mantiene frente a frente,
cuando la voz es honesta,
es cálida, liviana y, si le prestas dedicación
puedes llegar a oler azahar en el aire.
La textura de l'espai ens manté cara a cara,
quan la veu és honesta,
és càlida, lleugera i, si li prestes dedicació
pots olorar la flor del taronger en l'aire.
17.
La piel es el contorno que nos separa
haciendo posible la caricia.
El límite que no nos incomoda
que nos une al separarnos
sintiéndote tan otro
cuando mi mano se acerca a la tuya.
La pell és el contorn que ens separa
fent possible la carícia.
El límit que no ens incomoda
que ens uneix en separar-nos
sentint-te tan un altre
quan la meva mà s'acosta a la teva.
18.
Va encontrando su lugar cada cosa,
a solas estamos mi cuerpo y yo
y el desorden que me habita.
Va trobant el seu lloc cada cosa,
tot sol estem el meu cos i jo
i el desordre que m'habita.
19.
Cuando evito mi cuerpo
puedo construir de
ladrillo vista ciudades invisibles
en cielos que no existen
Cuando habito mi cuerpo
solo siento
y siento que vivo.
Quan evito el meu cos
puc construir de
maó vista ciutats invisibles
en cels que no existeixen
Quan habito el meu cos
només sento
i sento que viu.
20.
En el fondo del cuerpo pero más allá del cuerpo, en el pozo oscuro que brilla.
Sé donde está, aunque nunca he ido,
me dieron el agua
me enseñaron la sed
nunca he ido tan profundo que encuentre
el punto exacto donde inicia mi vacío.
En el fons del cos però més enllà del cos, en el pou fosc que brilla.
Sé on està, encara que mai he anat,
em van donar l'aigua
em van ensenyar la set
mai he anat tan profund que trobi
el punt exacte on inicia el meu buit.
21.
No consigo saber si el laberinto me sienta bien.
No aconsegueixo saber si el laberint em senta bé.
